JO
1. Jo: ahau
He tangata ahau Jo sóc un home
2. Meu: nàku
Nàku tènei pukapuka Aquest llibre és meu
3. Meu: taku
Tènei taku pukapuka Aquest és el meu llibre
4. Per a mi: màku
Màku tènei pukapuka Aquest llibre és per a mi
TU 1.koe 2.nàu 3.tàu 4.màu
ELL/A 1.ia 2.nàna 3.tàna 4.màna
NOSALTRES* 1.tàua 2.nà tàua 3.tà tàua 4.mà tàua
NOSALTRES** 1.màua 2.nà màua 3.tà màua 4.mà màua
NOSALTRES*** 1.tàtou 2.nà tàtou 3.tà tàtou 4.mà tàtou
NOSALTRES**** 1.màtou 2.nà màtou 3.tà màtou 4.mà màtou
VOSALTRES* 1.kòrua 2.nà kòrua 3.tà kòrua 4.mà kòrua
VOSALTRES** 1.koutou 2.nà koutou 3.tà koutou 4.mà koutou
ELLS* 1.ràua 2.nà ràua 3.tà ràua 4.mà ràua
ELLS** 1.ràtou 2.nà ràtou 3.tà ràtou 4.mà ràtou
QUI? 1.wai 2.nà wai 3.tà wai 4.mà wai
* Tu i jo
** Ell/a i jo
*** Jo i nosaltres
**** Jo, nosaltres i ells
* Vosaltres dos
** Tots vosaltres
* Ells dos
** Tots ells
VOCABULARI
kàhaku roba
kai menjar
waka canoa
matua pare
wahine dona
whenua terra
hipi ovella
kurì gos
ràkau arbre
tino molt (+ adj.)
3) Adjectius
Els adjectius en maori van després del substantiu:
He pararoa pai tèrà Allò és un bon pa
He pòtae hou tènei Això és un barret nou
Alguns adjectius dupliquen la primera síl·laba quan fan el plural (la resta no canvien per al plural):
He whare nui Una casa gran
He whare nunui Unes cases grans
VOCABULARI: ADJECTIUS
pai bo
nui gran (fa plural amb "nunui")
hou nou
mà net, blanc
kino dolent, mal
iti petit
tawhito vell
roa llarg (fa plural amb "roroa")
VOCABULARI
tangata home
pòtae barret
tamaiti nen/a
He pararoa pai tèrà Allò és un bon pa
He pòtae hou tènei Això és un barret nou
Alguns adjectius dupliquen la primera síl·laba quan fan el plural (la resta no canvien per al plural):
He whare nui Una casa gran
He whare nunui Unes cases grans
VOCABULARI: ADJECTIUS
pai bo
nui gran (fa plural amb "nunui")
hou nou
mà net, blanc
kino dolent, mal
iti petit
tawhito vell
roa llarg (fa plural amb "roroa")
VOCABULARI
tangata home
pòtae barret
tamaiti nen/a
2) Articles, demostratius, verb ésser
ARTICLES
Els articles en Maori no tenen gènere:
te el, la
ngà els, les
he un, una
En plural, només canvia l'article, però els noms no tenen forma plural. Per tant:
ngà reo les llengües
te reo la llengua
he funciona també com a plural.
DEMOSTRATIUS
Els demostratius són:
tènei aquest, aquesta
tènà aqueix, aqueixa
tèrà aquell, aquella
En plural, es treu la t-:
ènei aquests, aquestes
ènà aqueixos, aqueixes
èrà aquells, aquelles
VERB ÉSSER
En Maori el verb ésser no existeix. A més, s'inverteix l'ordre. Per exemple, per dir "això és una sabata", es diu "una sabata això":
he hù tènei això és una sabata
VOCABULARI
hù sabata
tàone vil.la, poble gran (town)
pararoa pa
pata butter
pouaka caixa
pepa paper
miraka llet
huka sucre
pukapuka llibre
whare casa
Els articles en Maori no tenen gènere:
te el, la
ngà els, les
he un, una
En plural, només canvia l'article, però els noms no tenen forma plural. Per tant:
ngà reo les llengües
te reo la llengua
he funciona també com a plural.
DEMOSTRATIUS
Els demostratius són:
tènei aquest, aquesta
tènà aqueix, aqueixa
tèrà aquell, aquella
En plural, es treu la t-:
ènei aquests, aquestes
ènà aqueixos, aqueixes
èrà aquells, aquelles
VERB ÉSSER
En Maori el verb ésser no existeix. A més, s'inverteix l'ordre. Per exemple, per dir "això és una sabata", es diu "una sabata això":
he hù tènei això és una sabata
VOCABULARI
hù sabata
tàone vil.la, poble gran (town)
pararoa pa
pata butter
pouaka caixa
pepa paper
miraka llet
huka sucre
pukapuka llibre
whare casa
1) Pronúncia
PRONÚNCIA
Tot com en català, excepte:
h com la h anglesa
wh com la f catalana, tot i que en algunes tribus es pronuncia h
NOTA: Les vocals amb una línia al damunt es pronuncien més llargues que la resta
Tot com en català, excepte:
h com la h anglesa
wh com la f catalana, tot i que en algunes tribus es pronuncia h
NOTA: Les vocals amb una línia al damunt es pronuncien més llargues que la resta
Subscribe to:
Posts (Atom)